En aquest projecte volem parlar de la memòria, la memòria que es troba present a l’antiga fàbrica del tèxtil Roca Umbert. Volem re-descobrir els sons d’aquesta memòria, les seves olors, les seves històries, tocar les cares dels que hi van viure i treballar cada dia; assaborir els oficis que els pares, les mares, els germans, esposes i amics teixien per construir-se un present i un possible futur.
L’antiga fàbrica Roca Umbert preserva i segueix teixint aquestes històries. Guarda als seus racons els secrets que no podem veure, i que no podem viure sinó ens hi endinsem.
La fàbrica, avui un centre per a la cultura, regalima històries de cada paret. Cada racó rememora els milers de persones que van passar per les seves naus i que les ompliren amb el seu treball, les seves jornades, les seves vides; en aquesta fàbrica, als seus sostres, a les seves finestres, hi ha impregnades històries que narren l’ahir; històries que podem escoltar avui i que, amb emoció i poesia, evocarem demà.
Sabem, perquè ho expliquen tímidament els nostres pares, o perquè un veí, alguna tarda ens va confessar, emocionat, que dins aquesta fàbrica es realitzaren somnis, s’acompliren fites, s’enamoraren els pares d’algú, treballaren las tietes; es va casar una germana, van despatxar un amic; va venir a traballar dos anys després... un altre amic...
A Roca Umbert es feia, i s’hi fa encara, la ciutat; s’hi van fer, i encara se'n fan, somnis... i és clar... a Roca Umbert, també s’hi feien fils, s’hi teixia, s’hi cosia, s’hi treballava en jornades dures, de dia i de nit.
Aquesta fàbrica va veure passar una guerra, la revolució industrial, una dictadura, les monges, moltes immigracions, la democràcia, el canvi de segle, els trens que anaven i venien, l’abundància i la pobresa. Al seu interior hi van guanyar i perdre alguns drets les seves treballadores i treballadors; però segurament en algun racó, amb el so de les màquines de fons, algú hi va cantar una cançó, algú va aprendre a ballar, o potser en un descans, algú hi va compartir un pa i un vi i, encara que no ens ho diguin, en algun comiat, després d’una llarga jornada de feina; algú va robar un bes.
Tots els oficis, les teixidores, els capatassos, els tècnics, els electricistes, les brodadores, les professores, tots, durant moltes dècades van unir, van teixir, brodar, cosir, les històries que avui, amb aquest projecte teatral, volem recordar, per intentar-les viure, viure-les per no oblidar-les.
Atrapades en cada finestra i en cada porta hi ha les veus de la fàbrica que ens recorden bona part de la història d’aquesta ciutat. Potser serà una tarda, entrarem a l’antiga fàbrica, i escoltarem un so de les seves màquines, un rumor dels seus treballadors, una cançó, una veu que ens recordi que Roca Umbert va ser i és part de la nostra memòria d’avui, de les experiències d’ahir.
Nelson Jara i Eva Pérez. Direcció artística.
