Un dia vaig començar a caminar, a fer una tranquil·la passejada per la meva ciutat, pels meus llocs. Vaig començar pel carrer major,... vaig girar la cantonada,... vaig continuar gairebé sense rumb,... els carrers passaven i passaven i el Sol m’acompanyava, fins arribar al parc. Vaig fer unes passes més, vaig girar de nou i després no tenia cap certesa d’on em trobava. Dues passes més i em vaig adonar que estava perdut... perdut en un petit carrer, estret, de cases petites. En aquest carrer no hi havia res de meu. Vaig fer una ullada general i després vaig començar a distingir els seus detalls; les seves portes,...una finestra de fusta de color blau clar, como la de la meva antiga casa, la seva teulada,... vaig veure una reixa que era la reixa per on corria com un boig el gos de la meva germana,... els seus balcons,...els seus terres. No hi havia res de meu, però vaig començar a sentir-la meva.
Aquest carrer era el petit carrer de cadascú de nosaltres, el petit carrer pel que algun dia hem passat. Tenia tot allò que podria tenir el carrer dels nostres records. El carrer que ens fa sentir alguna cosa especial; el carrer que ens convida a recordar, el que sentim que ens acull. Veiem les portes que ens agraden, les finestres que ens expliquen, els jardins que ens atrauen; els balcons als que ens desitgem abocar. Camines pel carrer i els records vénen i se’n van como si fossin vestits que ens posem i ens traiem amb les ganes de trobar el que més ens agrada...
NELSON JARA. DIRECCIÓ ARTÍTICA.
